futuro- futur

Que és el que passa quan t'imagines una vida nova o un futur amb algú i a poc a poc et vas adonant que no busqueu el mateix, que cadascun busca un sentit diferent, on t'adónes que els camins no són paral·lels si no que convergeixen en un punt d'encreuament casual i ja veus que no es tornaran a trobar.
Quan saps que has posat esperances en alguna cosa que no va a anar cap a endavant si no que es va a estancar en un punt finit.
Quan saps que has tirat la llenya a alguna cosa que no anirà cap amunt si no que s'estancarà en unes brases que no podràs fer ni carbó. És posar-se a pensar en les decepcions que em falten per trobar, en saber si algun dia trobaré a qui realment busqui el mateix que jo, si potser faré d'Indiana Jones i estic buscant l'arca de l'aliança que no trobaré mai. Però es trist, per mi ho és, i complicat i difícil. I saber que em quedaré sense trobar qui realment m'ompli, em sento realment malament.En certa manera em sento autoenganyada, i això fa que encara em senti més idiota del que sóc. Estic confusa.